Estudi de viabilitat d una finca agroecol gica a la

Estudi De Viabilitat D Una Finca Agroecol Gica A La-PDF Download

  • Date:14 Sep 2020
  • Views:1
  • Downloads:0
  • Pages:78
  • Size:3.41 MB

Share Pdf : Estudi De Viabilitat D Una Finca Agroecol Gica A La

Download and Preview : Estudi De Viabilitat D Una Finca Agroecol Gica A La


Report CopyRight/DMCA Form For : Estudi De Viabilitat D Una Finca Agroecol Gica A La


Transcription:

Estudi de viabilitat d una finca agroecol gica a la comarca d Osona. Autor Armand Suri ach Carandell,Tutor Andreu Vila, La finca de La Baga ha estat gestionada durant generacions amb un sistema d explotaci convencional i. amb una producci destinada a l alimentaci animal Amb la intenci de viure dels beneficis obtinguts. nicament amb la gesti de la finca i de canviar el sistema d explotaci el seg ent projecte proposa un. disseny d una finca ecol gica viable econ mica sociol gica i ambientalment. Amb la fi d assolir aquest objectiu el projecte proposa una finca basada en el policultiu associat Cultius. hort coles extensius juntament amb cultius silv coles i cultius hort coles intensius juntament amb fruiters. Paraules clau La Baga finca agroecol gica extensiu agrosilvicultura fructicultura horticultura. La finca de La Baga se ha gestionado durante generaciones con un sistema de explotaci n convencional y. con una producci n destinada a la alimentaci n animal Con la intenci n de poder vivir nicamente de los. beneficios obtenidos de la gesti n de dicha finca y de cambiar el sistema de explotaci n el siguiente. proyecto propone un dise o de una finca agroecol gica viable econ mica sociol gica y ambientalmente. Con el fin de alcanzar este objetivo el proyecto propone una finca basada en el policultivo asociado. Cultivos hort colas extensivos junto a cultivos silv colas y cultivos hort colas intensivos junto con. rboles frutales, Palabras clave La Baga finca agroecol gica extensivo agrosilvicultura fruticultura horticultura. La Baga is a property that was managed during generations as a conventional farm focused in animals. The focal point of the project shows the design of an organic farm economic sociologic and. environmental viable everything required to be able to live with the exploitation farming resources. In order to achieve the project objective the plan involves and exploitation based on the polyculture. crops associating extensive horticulture crops with wooden crops and intensive horticulture with fruit. tree crops, Key words La Baga agroecology extensive agrowooden culture fruit tree crops horticulture. Voldria agrair al meu tutor Andreu Vila Pascual, haver me guiat durant la realitzaci d aquest treball. la paci ncia i tot el suport i l atenci que m ha dedicat. Tamb a l Eva per la seva paci ncia,i tota l ajuda i el suport que m ha donat.
ndex de continguts,0 Introducci 11,1 Objectiu del treball 12. 2 Metodologia 12,3 Localitzaci i rea d estudi 13,4 Estudi dels factors limitants 14. 4 1 Factors clim tics 14,4 1 1 Temperatura 14,4 1 2 C lcul d hores de Fred 15. 4 1 3 M nima de temperatura 16,4 1 4 Pluviometria 17. 4 1 5 Altres fonts d aigua atmosf rica 19,4 1 6 Vent 19.
4 2 Factors Topogr fics 20,4 2 1 Relleu 20,4 2 2 Desnivell 20. 4 2 3 Erosi 22,4 2 4 Exposici solar 22,4 3 Factors ed fics 22. 4 3 1 Estudi del perfil del s l 22,4 3 2 An lisi fisicoqu mic del s l agr cola 24. 4 4 Factors H drics 26,4 4 1 Disponibilitat 26,4 4 2 Qualitat 28. 4 4 3 Potencial 30,4 5 Entorn 30,4 5 1 L mits 30,4 5 2 Explotacions ve nes 31.
5 Possibilitats productives 32,5 1 Cultius hort coles 32. 5 2 Cultius Arboris 32,5 2 1 Fusta 32,5 2 2 Fruita 36. 5 3 Cultius extensius 38,6 Presa de decisi 41,6 1 Tipus d explotaci 41. 6 2 Elecci de cultius 42,6 2 1 Cultius hort coles 42. 6 2 2 Cultius silv coles 42,6 2 3 Cultius fruct coles 42.
6 2 4 Cultius hort coles extensius 42,7 Gesti de l explotaci 43. 7 1 Gesti de l explotaci hort cola 43,7 1 1 Gesti dels cultius 43. 7 1 2 Gesti de la fertilitat 43,7 2 Gesti de l explotaci silv cola 43. 7 2 1 Gesti dels cultius 43,7 2 2 Gesti de la fertilitat 45. 7 3 Gesti de l explotaci fruct cola 45,7 3 1 Elecci varietal i portaempelts 45.
7 3 2 Gesti dels cultius 49,7 3 3 Gesti de la fertilitat 50. 7 4 Gesti de l explotaci d horta extensiva 50,7 4 1 Gesti dels cultius 50. 7 4 2 Gesti de la fertilitat 54,7 5 Gesti del Reg 56. 7 6 Gesti de la sanitat dels cultius 56,7 7 Distribuci dels conreus per parcel les 56. 7 7 1 Distribuci actual 56,7 7 2 Distribuci de la proposta 57.
7 8 Disseny de les parcel les 58,7 8 1 Explotaci extensiva 58. 7 8 2 Explotaci intensiva 58,7 8 3 Orientaci dels arbres dins la parcel la 59. Pl nol Disseny de les parcel les 60,8 Breu estudi de viabilitat econ mica 61. 8 1 Inversi inicial 61,8 1 1 Maquin ria 61,8 1 2 Plantaci silv cola 62. 8 1 3 Plantaci fruct cola 62,8 1 4 Resum 62,8 2 Balan de costos i beneficis 63.
8 2 1 Explotaci silv cola 63,8 2 2 Explotaci fruct cola 63. 8 2 3 Explotaci d horta extensiva 64,8 3 Balan econ mic 64. 8 3 1 Balan silv cola 64,8 3 2 Balan fruct cola 65. 8 3 3 Balan extensiu hort cola 66,8 3 4 Resum de balan os 66. 9 Conclusions 68,Bibliografia 69,ndex de figures,Figura 1 Situaci de la finca 13.
Figura 2 Mitjana de temperatures mitjanes m ximes i m nimes 14. Figura 3 Comparaci de les mitjanes de temperatures entre Granollers de la Plana 469m i Vespella. Figura 4 Volum anual de precipitaci del per ode 1961 2000 17. Figura 5 Distribuci estacional de la pluviometria del per ode 2006 2012 18. Figura 6 Comparaci dels volums mitjans de precipitaci i evaporaci del per ode 2006 2012 18. Figura 7 Pl nol cartogr fic dels entorns de la finca La l nia taronja delimita els l mits de la finca 20. Figura 8 Pl nol de la topografia de les diferents parcel les de la finca 21. Figura 9 Topografia de les hect rees de bosc de la finca 21. Figura 10 Perfil del s l realitzat a l rea d estudi 23. Figura 11 Situaci dels punts hidrogr fics de la zona 27. Figura 12 Ortofotomapa amb la representaci del l mits entre les diferents finques ve nes 30. Figura 13 L mits de les diferents parcel les de la finca 56. Figura 14 L mits de les futures parcel les d explotaci intensiva de la finca 57. ndex de taules, Taula 1 Resultats de les equacions de Mota i Tabueca mes a mes total i resultat del promig del total 15. Taula 2 Temperatures mitjanes mitjana de les m nimes m nimes absolutes i promig de dies de gelada. del per ode 2006 16, Taula 3 Temperatures mitjanes mitjana de les m nimes m nimes absolutes i promig de dies de gelada. del per ode 2006 2012 16, Taula 4 Dades mitjanes de pluja mensual dies de pluja i evapotranspiraci i c lcul del balan h dric i. precipitaci efectiva del per ode 2006 2012 17, Taula 5 Dies de boira rosada i gebrada dels anys 1992 a 2000 19. Taula 6 Resultats de l an lisi de s l de la mostra 1 25. Taula 7 Resultat de l an lisi de s l de la mostra 2 25. Taula 8 Valors dels par metres estudiats a l an lisi de la qualitat de l aigua de la riera del Rimentol l any. Taula 9 Caracter stiques fisicoqu miques i microbiol giques de les aig es de la font de Vespella 29. Taula 10 Caracter stiques fisicoqu miques del pou de Cases d Amunt controlat per l Ag ncia catalana de. l aigua Valors corresponents a la mitjana del per ode 1994 2001 29. Taula 11 Esp cies silv coles amb associacions favorables 34. Taula 12 Caracter stiques de les principals esp cies silv coles 35. Taula 13 Beneficis assolibles en una explotaci silv cola de noguera o cirerer 35. Taula 14 Costos i beneficis de les diferents explotacions fruct coles 37. Taula 15 Preus dels productes fruiters percebuts pel productor els intermediaris i el consumidor 37. Taula 16 Costos i beneficis potencials del cultiu d una hect rea de blat 39. Taula 17 Costos i beneficis potencials del cultiu d una hect rea de cigrons 39. Taula 18 Costos i beneficis potencials del cultiu d una hect rea de patates 39. Taula 19 Beneficis assolibles en el cas que la producci es vengui per l nies comercials m s curtes 40. Taula 20 Caracter stiques de les diferents varietats de pomera 46. Taula 21 Caracter stiques de les diferents varietats de perera 47. Taula 22 Caracter stiques de les diferents varietats de prunera 48. Taula 23 Extraccions en kg d elements fertilitzants del cultiu de pomera respecte la producci en tones de. Taula 24 Extraccions en kg d elements fertilitzants del cultiu de prunes respecte les tones producci 49. Taula 25 Cicles de cultiu dels cultius de cigrons i llenties 50. Taula 26 Extraccions d elements fertilitzants de 1000kg de cigrons o llenties i recomanacions. d adobament per assolir els rendiments esperats 51. Taula 27 Cicles de cultiu dels cultius de patata primerenca i de mitja temporada 51. Taula 28 Cicle de cultiu dels cultiu de ceba seca 52. Taula 29 Extraccions d elements fertilitzants del cultiu de ceba en funci del rendiment en Kg ha 53. Taula 30 Disseny de les rotacions dels cultius extensius ordenats en un eix cronol gic de 4 anys 55. Taula 31 Exploraci radicular i recomanacions dels anys de tornada de cada cultiu del disseny de la. Taula 32 Tan per cent d il luminaci sobre el cultiu extensiu en funci de l altura de l arbre i la dist ncia. entre l nies 58, Taula 33 Tan per cent d il luminaci sobre el cultiu hort cola en funci de l altura de l arbre i la dist ncia.
entre l nies 59, Taula 34 Preus de venda de les diferents m quines 61. Taula 35 Cost mitj de plantaci d un arbre i cost total de la plantaci de l explotaci estudiada 62. Taula 36 Cost de la plantaci d una hect rea de fruiters i cost total de l explotaci estudiada 62. Taula 37 Resum i total de la inversi inicial 62, Taula 38 Costos i beneficis esperats de l explotaci silv cola 63. Taula 39 Costos i beneficis esperats de l explotaci fruct cola 63. Taula 40 Costos i beneficis esperats de l explotaci hort cola extensiva 64. Taula 41 Flux de costos i beneficis de l explotaci silv cola 65. Taula 42 Flux de costos i beneficis de l explotaci fruct cola 65. Taula 43 Flux de costos i beneficis de l explotaci hort cola extensiva 66. Taula 44 Deducci dels beneficis nets d impostos 66. 0 Introducci, Al projecte Estudi de viabilitat d una finca agroecol gica a Osona es presenta un estudi de viabilitat. agr ria i econ mica de la finca de La Baga situada al municipi de Gurb comarca d Osona. Es tracta d una finca familiar de quatre generacions Les tres generacions anteriors no han viscut de. l agricultura i la finca ha estat sempre arrendada a altres pagesos. Actualment amb la motivaci de viure de l agricultura i fer me responsable d aquest tros de m n del que. puc disposar m he vist emp s a plantejar me si el sistema amb el qual es gestiona actualment la finca s. del meu inter s si se n pot obtenir un benefici econ mic prou elevat com per guanyar m hi la vida i si. realment crec que s una bona opci d explotaci,En resposta a les preguntes anteriors puc dir. Actualment la gesti de la finca la porta un tractorista que gestiona varis centenars d hect rees juntament. amb les hect rees de la finca i que dedica a la producci de cereals destinats a l alimentaci animal El. maneig dels cultius s convencional i de gran escala utilitza maquin ria pesada fertilitzants fitosanitaris. i herbicides de s ntesi i purins provinents de granges de porcs per adobar la terra. Personalment no s un sistema que comparteixi crec que la sobre tecnificaci dels cultius pot arribar a. desvincular te de la terra i del conjunt de factors i agents que influeixen sobre el qu s est cultivant Crec. que s de vital import ncia intentar comprendre al m xim la globalitat del sistema que significa cada. cultiu ja que el coneixement del funcionament de les coses ajuda a minimitzar la presa de decisions. inconscientment err nies que l acaben perjudicant i per tant a millorar lo. A la q esti econ mica com ja he comentat anteriorment el pag s contractat gestiona moltes m s. hect rees a part de les de la finca la qual cosa indica lleugerament que amb l explotaci que es realitza. actualment no d na suficient rendiment econ mic com per cobrir les necessitats econ miques que una. persona d aquest pa s pot tenir, Finalment sobre la q esti de si crec que s una bona opci d explotaci amb la resposta de les dues.
q estions anteriors queda clar que no, s per aix que si realment vull treballar gestionar i viure de la finca de qu disposo m he vist obligat a. estudiar noves possibilitats Entre aquestes possibilitats es vol estudiar la viabilitat de realitzar un projecte. basat en el policultiu Es tracta de realitzar cultius anuals com extensius o hort coles associats amb. cultius arboris Varies experi ncies a nivell europeu han demostrat que s una gesti no nom s. econ micament viable sin que a nivell de parcel la els diferents cultius s aporten beneficis mutus i el. rendiment econ mic final acaba sent major que una parcel la en monocultiu Aquest sistema s anomena. agrosilvicultura aix s l associaci sobre una mateixa superf cie d arbres i produccions agr coles jugar. amb les interaccions entre els arbres i les plantes cultivades per a una millor producci obtenir un. sistema original mixte que cal gestionar de manera din mica per produir per tamb per protegir el medi. ambient Dupraz 2004,1 Objectiu del treball, El seg ent projecte t com a objectiu el disseny d una explotaci agr ria viable des del punt de vista. ecol gic econ mic i social,2 Metodologia, Per tal de realitzar aquest estudi es dividir el treball en els seg ents apartats. Descriure les caracter stiques ambientals de la zona. Detectar els possibles cultius adequats a la zona, Proposar un possible disseny i distribuci dels cultius. Estudiar la viabilitat econ mica del disseny proposat. Per tal de descriure les caracter stiques ambientals de la zona s han estudiat els seg ents factors limitants. Paraules clau La Baga finca agroecol gica extensiu agrosilvicultura fructicultura horticultura Resumen La finca de La Baga se ha gestionado durante generaciones con un sistema de explotaci n convencional y con una producci n destinada a la alimentaci n animal Con la intenci n de poder vivir nicamente de los beneficios obtenidos de la gesti n de dicha finca y de cambiar el

Related Books